Informe d’ASPERTIC sobre els escàndols que la UE eludeix. (2 – UBER, 3 – Pegasus)

2 – L’escàndol UBER

La Comissió Europea ha demanat a Neelie Kroes, la seva antiga vicepresidenta i excomissària europea de Competència i Agenda Digital, aclariments sobre la seva relació amb Uber, després de publicar-se en la premsa documents que mostren com el gegant de la mobilitat estatunidenc, va tractar de “untar” a polítics de tot el món per a establir-se en el mercat amb la seva complicitat. La UE va decidir enviar una carta” a l’excomissària holandesa per a “aclarir les dades aparegudes en els mitjans”.
Des de la Comissió Europea han deixat clar que no volen treure “ràpidament conclusions” i que primer recopilaran abans tota la informació, estant encara en això, la recopilació, després de tres anys (11).
Milers d’arxius filtrats a través de diversos mitjans, inclòs El País, han exposat com Uber va cortejar als principals polítics i com l’empresa suposadament va rebre ajuda de líders com Emmanuel Macron i l’ex comissària Kroes. Segons els documents recollits per la premsa, Kroes va estar en converses per a unir-se a Uber abans que acabés el seu mandat en la Comissió, i hauria pressionat en secret a favor de l’empresa, la qual cosa suposaria incomplir les normes ètiques de la UE. En aquest moment, Uber era l’empresa tecnològica de més ràpid creixement en el món i una de les més controvertides, perquè estava immersa en casos judicials, denúncies d’assetjament sexual i escàndols de violació de dades dels seus clients.
En concret, The Guardian va publicar que Kroes va ajudar la plataforma a contactar amb polítics rellevants en Països Baixos, inclòs el seu primer ministre, Mark Rutte, i ho va fer de manera “confidencial” conscients que tal conducta podria contravenir les regles comunitàries. També el periòdic belga Le Soir ha indicat que Kroes va voler unir-se al comitè consultiu d’Uber res més deixar Brussel·les, però els serveis comunitaris li van denegar el permís per l’obligació d’esperar 18 mesos per a evitar incompatibilitats.
Kroes ha negat haver tingut alguna vinculació formal o informal amb Uber abans de maig de 2016, quan va expirar el termini de 18 mesos perquè els antics responsables de l’Executiu comunitari treballin en llocs del sector privat en el qual poden influir en els nous comissaris. L’ex vicepresidenta de la CE, que va ocupar un seient en el Col·legi de Comissaris durant una dècada, entre 2004 i 2014, sota el mandat de José Manuel Durao Barroso com a president de la institució, ha afegit que com a comissària de la UE va interactuar amb nombroses empreses de tecnologia, “sempre impulsada pel que creia que beneficiaria l’interès públic”. “La nostra relació amb Neelie Kroes és altament confidencial. El seu nom no hauria de figurar mai en un document”, va indicar un destacat lobbista d’Uber en un correu electrònic de març de 2015, quatre mesos després de la sortida de Kroes de la CE. Uber ha explicat que Kroes va deixar el seu consell assessor en 2018 i que des de llavors ha introduït noves pautes per a “enfortir la supervisió” de les pràctiques de lobby a Europa.
Els arxius filtrats, amb més de 124.000 registres, inclosos 83.000 correus electrònics i altres 1.000 arxius relacionats amb converses que abasten des de 2013 a 2017, han revelat com a més de fer lobby en les més altes esferes, Uber va incomplir lleis per a entrar en nombrosos mercats. La companyia, dirigida en aquests anys pel polèmic Travis Kalanick, oferia regals i pressionava a primers ministres, oligarques i magnats de mitjans de comunicació, segons els documents filtrats.
Segons el publicat per The Guardian i altres mitjans, Uber va anar teixint una xarxa d’influència en cada país on va voler implantar-se per a, amb regals (com a viatges o menjars en restaurants) o suborns, convèncer a polítics i altres grups d’interès d’ajudar al seu negoci enfront del taxi tradicional. Un dels directius d’Uber admet en un dels arxius filtrats, que es comportaven com a “pirates”. Una altra directiva es vanava que eren “fotudament il·legals” i que calia “abraçar el caos” per a impulsar el seu creixement. “La violència garanteix l’èxit”, van arribar a dir sobre els enfrontaments amb el sector del taxi.

(11) https://www.ambito.com/negocios/uber/escandalo-la-union-europea-comienza-buscar-responsables-n5483298

______________________________________________________

3 – L’escàndol Pegasus

En la seva versió espanyola, l’escàndol Pegasus ha estat objecte d’un dels dictàmens, el primer d’aquest paquet de tres. Però no podem oblidar que els programes espies han estat comuns en tota la UE.
La comissió del Parlament Europeu encarregada d’investigar l’espionatge amb el programa Pegasus, la PEGA, ha reclamat per carta a la directora executiva de l’Europol que investigui les escoltes il·legals. Així doncs, la PEGA demana a Catherine de Bolle que la seva agència de seguretat arribi al fons dels abusos comesos amb aquest programa a la Unió Europea.

“Des de juliol de 2021, s’ha fet públic l’ús il·legítim d’un programa d’espionatge contra ciutadans. Entre els objectius hi ha periodistes, polítics, ONGs i dirigents polítics d’Espanya, Hongria, Polònia, Grècia i la Comissió Europea,” comença denunciant la carta dirigida a de Bolle.
La missiva denuncia que les escoltes il·legals vulneren els valors com la democràcia, i suposen una “amenaça per a la ciberseguretat de la Unió Europea”. El Parlament Europeu recorda a Europol que té les competències per a iniciar recerques d’aquest estil sobre fets delictius en estats concrets, que poden afectar a tota la Unió Europea.
L’única reacció sobre l’espionatge amb Pegasus per part d’Europol és de finals del mes d’agost, quan va assegurar que desconeixia que el programari d’espionatge Pegasus s’estava utilitzant a la Unió Europea (UE) i ho va saber gràcies a les revelacions de CitizenLab. Això és el que va indicar el subdirector executiu d’Europol, Jean-Philippe Lecouffe, en la seva intervenció en el comitè de l’Eurocambra que investigava l’ús de Pegasus a la UE. Lecouffe va confirmar que encara no havien demanat a cap país que investigués l’espionatge amb el programari desenvolupat per NSO, encara que el nou reglament dona a l’agència la iniciativa per a demanar recerques als estats, que després són els que han de decidir si les fan o no. Segons va dir el director executiu d’Europol, encara
s’estava “avaluant” si demanar recerques als estats on s’ha espiat amb Pegasus.
Davant les crítiques dels eurodiputats, que van acusar a Europol d’inacció davant l’espionatge amb Pegasus, Lecouffe va remarcar que no descartaven demanar recerques als estats i que encara l’estaven “avaluant”. “Quant temps esperarem? No ho sé, hem d’avaluar la situació i veure què fem”, va afegir aquest estiu de 2022.
El comissari europeu de Justícia, Didier Reynders, va reclamar als Governs espanyol, grec, polonés i hongarès que remetin explicacions “per escrit” sobre l’ús del programari Pegasus.
Fins al moment, ho han existit explicacions convincents, sinó més aviat els grans grups tracten de tapar l’escàndol (12).

(12) https://www.vilaweb.cat/noticies/entrevista-marcel-kolaja-pegasus-parlament-europeu-espanya/

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.