El Dret d’Accés a la Informació Pública

 

Des de 2019 i gràcies a la Unió Europea, els ciutadans espanyols gaudim d’un nou Dret Fonamental, l’Accés a la Informació Pública sense límits, sent l’últim país d’Europa a reconèixer-lo i gairebé del món. Els ciutadans del Pakistan, el Kazakhstan o fins i tot l’Afganistan, han gaudit d’una llei d’accés a la informació pública molt abans que nosaltres. Parlem de la Directiva 2019/1024 relativa a les dades obertes i la reutilització de la informació del sector públic. Excepcionalment, la llei espanyola no reconeixia com un dret fonamental l’accés a la informació pública.
La veritat és que en la pràctica, una de cada tres peticions de transparència no s’accepta per motius formals i una altra tercera part per explícita voluntat de l’administració, que sap que, encara que sigui condemnada a contestar, passaran anys i el peticionari esgotarà els seus recursos i probablement també la seva paciència, i a ningú li passarà res. Ara, la norma ha canviat, i el procediment haurà de passar pels canals de denúncia de la Directiva 2019/1937 (whistleblowers), establint responsabilitats de polítics i funcionaris.
El dret d’accés als documents públics s’ha configurat com un dret fonamental autònom, independent de la llibertat d’expressió i del dret general a rebre informació, associat a la ciutadania comunitària, que resulta essencial per a considerar a la Unió Europea com un “Estat” democràtic segons el que es disposa per l’article 6 del TUE.
La designació com a dret fonamental de l’accés a la informació, amb la mateixa categorització jurídica que el dret a vida o a la intimitat, ha de presidir ja qualsevol relació entre l’estat i el ciutadà. I s’ha establert aquest dret com a absolut amb unes poques limitacions: la protecció de dades quan no pugui anonimitzar-se, la propietat intel·lectual i la seguretat nacional. La Directiva implica un canvi de rol entre l’administrat i l’administració. Ara, l’administració ha de ser sempre transparent, i l’administrat té el dret a no ser-ho.

La transparència és un requisit indispensable per a ser democràcia i combatre la corrupció. Amb aquesta llei Espanya haurà fet un pas molt important per a convertir-se en un estat modern, però no és suficient. La transparència només és una eina, i sense la voluntat de la ciutadania i dels seus representants, aquest avanç no serveix de molt.
A partir d’ara qualsevol ciutadà espanyol podrà participar i competir amb les grans empreses posseïdores de la informació. La corrupció serà més difícil d’amagar, però si la ciutadania continua acceptant-la, serà partícip d’ella i la directiva europea només servirà com a registre de la vergonya.