Acomiadament per Maternitat

En ple segle XXI encara podem trobar empreses que acomiaden a les seves treballadores per ser mares, que no deixa de ser un masclisme empresarial amagat darrera la sospita d’una baixada de productivitat.
Intentarem explicar el que ha de fer-se en aquesta mena de casos.

D’entrada, el primer i bàsic: No és necessari que l’empresa conegui que l’empleada està embarassada, d’aquesta manera pot protegir-se enfront d’acomiadaments il·legals. En dret laboral hi ha el que anomenem “protecció objectiva” a la situació d’embaràs.
Això significa que davant un acomiadament il·legal d’una treballadora embarassada, la qualificació jurídica sempre serà la nul·litat. És a dir, no hi ha acomiadament improcedent de treballadora embarassada: o és nul, o és procedent, però no hi ha terme mitjà. Això és protecció objectiva.
Un exemple senzill: treballadora embarassada que l’acusen de robar en el treball. Si l’empresa aconsegueix demostrar-ho serà procedent, però si fracassa en la prova, el Jutjat sempre ordenarà que la reincorporin, cobrant tot el que hagi deixat de cobrar (salaris de tramitació).
I perquè es doni aquesta protecció objectiva (article 55.5 Estatut dels Treballadors) no és necessari demostrar que l’empresa coneix l’embaràs. S’aplica de manera automàtica enfront qualsevol acomiadament il·legal. També s’aplica el mateix si s’està gaudint del permís per naixement (col·loquialment dit entre la gent “baixa per maternitat o paternitat”), així com a la tornada del treball fins a un any després del naixement.

Ara bé; que no sigui necessari que l’empresa conegui l’embaràs per a estar protegida, significa que és millor no dir res? NO. I això per dos motius; el primer quant a la protecció contra la discriminació. El segon en matèria de prevenció de riscos:

1.- L’acomiadament que manca de causa legal d’una treballadora embarassada serà sempre qualificat com a nul si s’impugna en termini de 20 dies hàbils. Però si a més es demostra en seu judicial que l’empresa coneixia l’embaràs, l’empleada podrà demanar un rescabalament extra. En concret podrà demanar al Jutjat que declari que l’acomiadament ha estat un acte discriminatori per raó de gènere, i com s’ha vulnerat un dret fonamental protegit en la Constitució, que afegeixi a més de la readmissió una condemna econòmica, que sol ser de 6.250€. Aquesta indemnització per vulneració de drets fonamentals sí que està condicionada al fet que l’empleada demostri que l’empresa coneixia la situació d’embaràs. D’aquí ve que sigui important que la primera notícia que doni a l’empresa sigui per escrit, i que pugui demostrar que l’ha rebut.

2.- El segon motiu és pel tema de prevenció de riscos: l’empleada està en una situació física que lògicament comporta una sèrie de riscos que abans no tenia. I l’empresa està obligada realitzar una especial protecció, que no la farà si desconeix l’embaràs.
En concret pot demanar un informe de riscos durant l’embaràs del lloc de treball que estigui exercint. Això és un document que l’empresa està obligada a donar-ho en un termini raonable, i li servirà per a demanar la prestació per risc durant l’embaràs.

Què és això de la prestació per risc durant l’embaràs? La gent ho sol anomenar també “baixa per maternitat” (confonent-la moltes vegades amb el permís per naixement), i és bàsicament estar de baixa perquè el fetus no estigui sotmès a riscos inevitables. Aquesta baixa (de la qual es cobra el 100%), s’ha de sol·licitar a la Mútua i en funció del lloc de treball la donen més aviat o amb l’embaràs més avançat. La Mútua li demanarà dos documents, l’informe de riscos que ja he esmentat i un informe del metge de capçalera. Aquest informe del metge de capçalera senzillament ha de posar la data aproximada de part. Però entre l’informe de riscos i el del metge de capçalera, sol ser una paperassa que a vegades no arriba a temps si es demana tard, i sovint l’empleada acaba agafant la baixa per contingència comuna.

Laura Pérez Lacueva, és directora jurídica, advocada i assessora de la Fundació Inceptum i d’Alternativa Pirata, i membre de Legales sin Fronteras