Una nova doctrina Econòmica per al desenvolupament de l’ésser humà, en la seva nova realitat i els desafiaments que ha d’afrontar.

Partint de la base que la riquesa d’una societat es fonamenta en els seus recursos i el seu capital humà, hem d’entendre que qualsevol sistema que no pugui, vulgui o sàpiga utilitzar, explotar o treballar sobre aquestes premisses, no sols no serveix sinó que perjudica la seva obtenció. Òbviament, en el moment que el sistema capitalista o de “lliure mercat”*, com ara es fa anomenar per a netejar la seva imatge, pretén crear la riquesa d’una societat especulant artificialment el valor dels seus recursos i malgastant el seu capital humà creant atur, la qual cosa equival a perdre una ingent quantitat de riquesa, alhora que crea desesperació en una part d’aquesta societat, que veurà truncat el seu futur durant el curs de la seva vida, ja no serveix pel que necessitem.

No és la primera vegada i molt ens temem que tampoc l’última, que cridem l’atenció sobre la curtesa de criteri dels nostres polítics, principalment de la “dreta”, i d’una majoria d’economistes, que continuen tractant la seva ciència com una eina per a trobar el millor o més ràpid camí cap al creixement, potser perquè han oblidat que l’economia tracta d’aconseguir la felicitat de l’ésser humà, més a través del benestar que de l’abundància. És a dir, que no es tracta d’economia sinó de socio-economía.
L’Economia Real ha de fonamentar-se en l’estudi dels éssers humans, desenvolupar el que motiva la seva existència, la manté i l’enriqueix, i corregir o eliminar els factors que la posen en risc.

L’economia convencional, excepte en les comptades ocasions que ha intentat un acostament a la realitat, ha oblidat coses tan importants com l’economia domèstica, la mediambiental, les relacions socials i la del ciutadà amb l’administració, la igualtat, el sostre de cristall no sols amb les dones, l’atur juvenil i el de llarga durada. Uns pocs exemples d’una llarga llista de factors que afecten directament el creixement de les persones.
L’economia està inserida en l’ésser humà. Les seves vivències i els seus desitjos depenen d’ella, i l’ésser humà, igual que tots els éssers del planeta, ho estan de la naturalesa. Al contrari de l’Economia Convencional, que es desenvolupa ocultant la naturalesa o, en el millor dels casos, esquivant-la, el Benestar Real de l’ésser humà, sigui com sigui el sistema sociopolític que hagi triat per al seu desenvolupament, depèn directament de la naturalesa, i qualsevol política ha d’anar encaminada a preservar-la i adaptar-se a ella, no al contrari.

Seguidament, proposem deu punts com com a exemples d’una llarga llista de factors que afecten directament el creixement de les persones.

* La idea de lliure mercat apropiada pel capitalisme, no té res a veure amb el seu sentit original, en tant que pretén la supervivència del productor a costa de l’enfonsament del seu competidor, la qual cosa, i en la dimensió d’Estat, porta a guerres o a aconseguir l’hegemonia, no gràcies a un millor producte sinó a evitar el comerç o la producció del seu potencial competidor.

1. La ciència econòmica no hauria de tractar sobre com produir i consumir més, sinó a adaptar la nostra activitat econòmica a les necessitats de consum i de Benestar Real.

2. El desenvolupament òptim de l’ésser humà com a espècie depèn directament de la igualtat d’oportunitats, per la qual cosa tot ésser humà ha de disposar una educació i sanitat de semblant qualitat.

3. La societat ha d’abandonar el que en molts àmbits es denomina “Patriarcat Laboral”. Cap treball, especialitat o carrera han d’estar vinculats, sigui per costum o valors, en la seva masculinitat o feminitat. Totes les persones, indistintament del seu sexe, han de tenir el mateix salari per igual treball.

4. La felicitat de l’ésser humà ha de convertir-se en el principal objectiu, passant el benefici dinerari a segon pla. -La societat, indistintament de si és capitalista o marxista, té el màxim benefici econòmic com a meta principal, sense tenir present la felicitat de l’ésser humà com a bé a aconseguir, tret que aquesta augmenti la rendibilitat o pugui ser convertida en negoci-

5. Indistintament del seu sexe, les persones que per la seva situació han de treballar en les cures, labors domèstiques i el que actualment es defineix com a reproducció, han de disposar d’un salari d’acord amb l’esforç, el temps emprat i la riquesa generada, que és enorme, descomptant sempre el benefici que obtindrà d’ell -criar i mantenir un fill o a un ascendent té un cost, però en el primer cas també un potencial i posterior benefici-

6. La producció de béns de consum és producte del treball i de la transformació d’uns recursos naturals que s’han demostrat finits, per la qual cosa, qualsevol consum d’aquests recursos ha de tenir en compte la seva regeneració o reaprofitament per a un nou consum, sigui natural o artificial, en cas contrari no el qualificarem com a producció sinó extracció.

7. L’economia d’una societat subjeu de totes les persones, de la seva creativitat i treball, ens sembli més o menys important segons el cas. Una encimbellada cirurgiana no pot desenvolupar les seves habilitats sense que algú, molt més modest o, a la vista dels altres menys important que ella, hagi netejat i desinfectat el quiròfan. Totes les persones d’una societat han de ser valorades i el seu treball i creativitat han de merèixer un salari que els permeti viure amb dignitat. Per tant, el treball ha de quedar fora de la llei d’oferta i demanda, i de qualsevol model especulatiu.

8. La recuperació i mercantilització dels residus és un gran generador de riquesa, atès que el benefici que aporta a la societat és triple. La creació d’ocupació per a la recollida i posterior separació, l’estalvi en evitar l’esforç i la contaminació per la seva destrucció, i el que genera la seva posterior reutilització. En canvi de perseguir-les i multar-les, la societat haurà de facilitar el treball a les persones que recuperen residus.

9. Qualsevol treball sense ànim de lucre dedicat a la millora de la societat, el seu benestar, seguretat i felicitat, sigui per mediació de conflictes socials, suport, ensenyament d’higiene, la protecció o millora mediambiental, etc. hauran de ser valorats com a factors de creació de riquesa, i secundats com es mereixen.

10. El desenvolupament social i econòmic d’una societat està directament relacionat amb la capacitat de comunicació de tots els seus membres. La comunicació ha passat a ser un dret i també necessitat, per la qual cosa, tal com ningú discuteix el dret a disposar la millor sanitat i educació possibles, totes les persones han de disposar una eina i connexió segures, que respectin la seva intimitat i el seu anonimat tret que un jutge dictamini el contrari.