El Problema dels Constitucionalistes
En Josep Jover, amb una magistral dissertació ens mostra la similitud entre els protagonistes de la Vida del Buscón Don Pablos, i els anomenats constitucionalistes espanyols. Com uns, vestits amb parracs apedaçats amb summa cura, presumint el que no són, només aconsegueixen enganyar als qui miren des de lluny, però de prop mostren la seva miserabilitat. I quan són descoberts, surten espasa en mà a defensar la seva inexistent honorabilitat.
Els anomenats constitucionalistes, que a canvi de 3.000 € per espanyol i any, encara que només ells els han aprofitat a través de mil corrupteles, han lliurat la sobirania del nostre país a Europa, surten en tromba a defensar les seves prebendes, butaques i un poder inexistent, amb la constitució en mà, quan d’ella amb prou feines queda el paper on es va escriure, presumint estúpidament de ser europeistes.
Nosaltres, potser més durs que el nostre amic Josep, comparem a aquests constitucionalistes amb qui per a portar un tren de vida molt per sobre de les seves possibilitats, ha venut totes les accions de l’empresa que va heretar dels seus avantpassats, però continua passant cada any per finestreta per a cobrar els dividends, ofenent-se quan el caixer els demana a canvi més accions o la seva pròpia llar.
A Espanya són molts els que viuen del conte de la Constitució. Polítics, catedràtics i jutges de constitucional, funcionaris amb butlla i cotxe oficial, cures amb concordat, militars als quals se’ls enfonsa el seu món autàrquic i, sobretot, aquells que es beneficien del Boletín Oficial del Estado, o els que tenen privilegis i immunitats heretats de la dictadura i volen conservar-los costi el que costi. I tots es diuen demòcrates i europeistes.
Deixa un comentari