Ha prevaricat el Suprem espanyol respecte als interins?

Respecte a la sentència dels interins, amb data tres de juny del 2021, de l’assumpte C726-19, responent a les preguntes prejudicials del Tribunal Superior de Justícia de Madrid, es dedueix que el TJUE declara que la jurisprudència del Tribunal Suprem d’Espanya no és conforme a la directiva europea ni tampoc amb la pròpia del TJUE, incomplint El Tribunal Suprem espanyol de manera flagrant l’article 4 bis de la Llei orgànica del Poder Judicial.

Els arguments del TJUE desarmen els plantejaments malintencionats del poder legislatiu, basats en fonaments jurisprudencials interns, havent de servir aquesta sentència com a últim avís a una solució immediata d’estabilització i consolidació dels empleats públics temporals en situació d’abús. És un clar avís que els magistrats del Suprem, si donen l’esquena a la jurisprudència del TJUE, podran i seran acusats de prevaricació. Els jutges i magistrats espanyols, siguin del tribunal que siguin, Suprem, Constitucional, de Primera Instància, etc. sent igual la matèria o el que es jutgi, han de tenir per prevalent de Dret de la Unió Europea, i és tasca del tribunal examinar en cada cas, encara que la jurisprudència digui el contrari; i la no adopció de mesures per a prevenir l’abús, genera responsabilitat o sigui indemnització.

Dit això i deixant de costat que el suprem espanyol ha dictat sentència contrària a la llei europea, que el legislatiu espanyol escudi el manteniment de la interinitat dels treballadors de l’administració pública, amb la crisi del 2008, a més de ser contrari a la llei, és una falsedat que es desmunta per si mateixa. Estem en el 2021, a 13 anys d’una crisi que els nostres legisladors no paren de vanar-se haver deixat enrere.