ELS REFUGIS CLIMÀTICS I SEVILLA

Estem a les portes del mes de juny i davant el qual podria ser, segons els paleoclimatòlecs, l’estiu més càlids dels últims cent milions d’anys; i en front de la inevitabilitat del canvi climàtic, que segons científics fins ara molt silenciats, en el 2081 podria sobrepassar els 5º sobre l’era preindustrial, (alguns opinen que fins als 7è abans del 2.100). En qualsevol cas es confirma que en el 2029, gairebé amb tota seguretat, la temperatura mitjana del planeta haurà augmentat en 1,5°, a Europa bastant més, i de manera irreversible, és a dir que ja no es pot corregir.

Òbviament, no es tracta només de plantejar mesures per a reduir l’augment de les temperatures, encara que sigui a trenta o quaranta anys vista (fa anys ja vam alertar que la societat capitalista està condemnada a absorbir el CO₂ emès, pagant i finançant a les mateixes corporacions que el van emetre). Ara també hem de bregar amb els efectes d’aquest augment de la temperatura mitjana, amb l’agreujament que encara no coneixem els seus efectes per manca de paradigmes. No sabem, per exemple, el que succeirà amb la corrent del golf, si es paralitzarà o no, i tampoc el que succeirà en cas afirmatiu. La Intel·ligència Artificial pot ser molt intel·ligent, sempre i quan l’alimentem amb dades i que aquestes no estiguin equivocades.

Per a combatre els efectes del canvi climàtic hem inventat el Refugi Climàtic, de la qual cosa no tots, principalment els qui més hi parlen i són responsables polítics de posar-ho en pràctica, saben exactament el que és. I és important saber-ho, perquè ja hem entrat en l’era dels Refugis Climàtics. De fet Barcelona ha estat pionera en el seu desenvolupament.

El primer que ens ve al capdavant, en parlar de Refugi Climàtic, és un parc amb arbres i plantes, que ja de per si redueixen la temperatura ambient de la zona (s’ha comprovat que en el mateix lloc i construcció, una zona enjardinada pot reduir la temperatura ambient). Com a mostra poden utilitzar el mapa interactiu. No obstant això, no hem d’oblidar que en un futur molt pròxim potser no tinguem suficient aigua per a regar els nostres parcs i jardins, i que enfront un augment de temperatures tan agressiu, moltes plantes autòctones potser no puguin sobreviure o, almenys, servir com a cobertura vegetal òptima, precisament en els mesos de més calor, és a dir quanta més necessitat hi ha d’elles.

Òbviament, encara que necessària per a reduir de manera natural el CO₂ de l’ambient, en els Refugis Climàtics no tot ha de ser vegetació i consum d’aigua. Un Refugi Climàtic, almenys el més eficaç en un cas d’urgència, pot ser el vestíbul d’una Biblioteca, d’un Centre Cívic o Mèdic, una gran superfície comercial, però també, si els nostres administradors polítics, als quals una “majoria” ha triat, fan el seu treball, els patis de les escoles, les parades d’autobús, i les places públiques tinguin o no vegetació -no oblidem que la vegetació és molt important, no sols per a la salut física sinó també per la mental i el nivell educatiu dels nostres escolars.

El primer cop que vam veure una cosa semblant a un refugi climàtic, que avui amb tota la raó s’ha posat de moda, va ser a l’agost de 1992, durant l’Exposició Internacional de Sevilla. Els planificadors de l’esdeveniment, més preparats i previsors que qualsevol de nosaltres en cops de calor generalitzats, van tenir a bé construir uns espais de repòs amb sistemes de fina pluja, que refrescaven als soferts visitants en les gairebé quotidianes onades de calor.
En els estius sevillans és habitual superar els 40° a l’ombra, ja no diguem al sol, per la qual cosa, els sevillans i andalusos en general tenen la mà trencada en bregar amb semblants esdeveniments, si no és així l’esperança de vida en ciutats com Sevilla i Còrdova baixaria en picat. Els arquitectes andalusos saben molt bé com construir els seus edificis, mai se’ls ocorreria planificar un d’ells sense tenir en compte que a les seves ciutats sovint s’arriba als 45º.

Hem esmentat la Sevilla de 1992 per una raó molt concreta, aquesta ciutat, sembla ser que pionera a Europa en buscar solucions per a combatre les onades de calor, ha tornat a ser notícia pel mateix, pel desenvolupament d’un intel·ligent sistema d’utilització de l’aigua i l’aire per a refrescar l’ambient a la ciutat, influenciada en el qual s’utilitza fa 3.000 anys a la ciutat de Yazd, en el centre del desert de l’Iran.

Ja al juny de 2022, Sevilla va ser la primera a crear un sistema per a mesurar i classificar les diferents onades de calor, semblant al que fan els meteoròlegs nord-americans amb els diferents huracans, per a així conèixer-les millor i prevenir-les. Però al novembre del mateix any la ciutat va anar més lluny i va començar a utilitzar mètodes tradicionals, adaptant-los a les noves tecnologies a l’Illa de la Cartuja, precisament on trenta anys abans havia estat construït el complex de l’Exposició Internacional. La idea, que des del 2022 s’utilitza en les edificacions públiques de la Cartoixa, s’està traslladant a parades d’autobús, convertint-les en espais on els ciutadans puguin parar uns minuts i sentir l’aire fresc, i a patis de col·legi per a evitar els recurrents cops de calor als escolars.

La Universitat de Sevilla ha creat un “catàleg de solucions” perquè els arquitectes, constructors, municipis i fins i tot particulars, puguin aprofitar-se d’aquest estudi. Reduir pràcticament amb cost zero la temperatura de les nostres cases, escoles, parcs, places i edificis públics, és a les nostres mans. La Universitat de Sevilla ho brinda gratuïtament, només falta voluntat i ganes de treballar dels polítics per a la seva ciutadania.