Contaminació i Covid-19 Necessitem més avisos?

El 7 de juny del 2020 vam publicar aquest article en Pirates Verds, escrit per cert a primers de maig del mateix any. Poc podíem imaginar llavors que avui, després de més d’un any de la seva publicació, el virus continuaria infectant, descontrolat, a tota la humanitat, i que les vacunes només esmorteirien la seva gravetat, i no en tots els casos.

Al març del passat any, l’European Herat Journal, dependent de la Universitat d’Oxford, va actualitzar la xifra anual de morts prematures estimades per contaminació de l’aire en el món. Segons els nous i més afinats sistemes de mesurament, la quantitat d’éssers humans morts per la mala qualitat de l’aire que respirem passa dels 4,5 milions anuals a gairebé 8,8 milions, gairebé 800.000 a Europa continental. Particularment nocives són les partícules en suspensió de menys de 2,5 micres (PM 2,5) -100 vegades més primes que el gruix d’un cabell humà- perquè es donin una idea, la micra és igual a una mil·lèsima part d’un mil·límetre, i d’origen antropogènic en gairebé tots els casos, és a dir produït exclusivament pels éssers humans.

Per a analitzar els efectes d’aquestes partícules en suspensió sobre la salut animal, la qual cosa inclou a la humana, cal distingir entre les PM 10 (de menys de 10 micres), que poden tenir un origen natural, i les PM 2,5, l’origen de les quals són les emissions humanes, principalment dels motors dièsel. Les PM 2,5 són més lleugeres i romanen a l’aire més temps que les anteriors, causant o, com menys, exacerbant diverses malalties respiratòries, com la pneumònia, la bronquitis, l’asma, les al·lèrgies i les malalties cardiovasculars.
Tenint en compte que la contaminació, principalment la dels grans nuclis urbans, causa milions de morts a tot el món, i desencadena o empitjora malalties de tipus respiratori i cardiovascular… És un factor de risc afegit durant l’actual pandèmia ocasionada pel COVID-19, que també provoca efectes respiratoris i cardiovasculars greus en una part de la població?
D’acord amb diversos estudis sobre el tema duts a terme durant aquesta pandèmia, sembla que que és cert, però amb matisos.

Un estudi liderat per l’estudiant doctoral Marco Travaglio i els seus companys de la Universitat de Cambridge va superposar els nivells de diòxid de nitrogen (NO2) i òxid de nitrogen (NO) de més de 120 estacions de monitoratge a Anglaterra, amb les xifres sobre infeccions i morts per coronavirus; trobant un vincle entre la mala qualitat de l’aire i la letalitat de COVID-19 en aquestes àrees. Travaglio va afirmar necessitar un treball posterior per a mostrar la causa concreta d’aquesta correlació, però va assegurar que les condicions de salut que causa la contaminació de l’aire són notablement similars a les que augmenten la vulnerabilitat a aquest coronavirus.

Un treball similar del doctor Yaron Ogen, de la Universitat Martin Luther Halle-*Wittenberg en d’Alemanya, mapejar els nivells de NO2 en l’aire i les morts per COVID-19 a nivell regional a Itàlia, Espanya, França i Alemanya; trobant que l’exposició a llarg termini a la contaminació de l’aire “podria ser un contribuent important” a les altes taxes de mortalitat.

Un altre equip, dirigit pel doctor en Química especialitzat en ciències del medi ambient, Dario Caro, de la Universitat d’Aarhus a Dinamarca, va analitzar la correlació entre la contaminació de l’aire i les infeccions i morts per coronavirus en el nord d’Itàlia. El seu equip va descobrir que les persones que viuen en àrees amb aire més contaminat tenien un major nivell de cèl·lules inflamatòries de citocines, la qual cosa les feia més vulnerables al virus.

Un altre estudi, més complet que els anteriors, realitzat per l’estudiant doctoral Xiao Wu i la professora assistent Rachel C. Nethery, juntament amb la professora de Bioestadística Francesca Dominici i altres companys també de la Universitat d’Harvard, va descobrir que petits augments en l’exposició a nivells a llarg termini de partícules petites en suspensió, es relacionen amb un gran salt en la taxa de mortalitat per COVID-19. Cada microgram addicional de partícules fines per metre cúbic al qual les persones van estar exposades a llarg termini es va relacionar amb un augment del 8% en la taxa de mortalitat.
En aquest estudi es van analitzar morts per COVID-19 de més de 3.000 comtats als Estats Units (que representen el 98% de la població) fins al 22 d’abril de 2020, en la Universitat Johns Hopkins Centre de Ciència de Sistemes i Enginyeria del Centre de Recursos per al Coronavirus.
Van trobar que un augment de només 1 μg / m³ de PM2,5 s’associa amb un augment del 8% en la taxa de mortalitat per COVID-19, amb un interval de confiança del 95%, i una variabilitat positiva del 2% i negativa del 15%. Els resultats van ser estadísticament significatius i sòlids per a les anàlisis secundàries i de sensibilitat. Perquè els nostres lectors es facin una idea de les magnituds de les quals parlem, un μg (microgram) és la milionèsima part d’un gram. És a dir, un petit augment en l’exposició a llarg termini a PM2,5 condueix a un gran augment en la taxa de mortalitat per COVID-19.

Malgrat les limitacions inherents del disseny de l’estudi ecològic, els resultats subratllen la importància de continuar fent complir les regulacions de contaminació de l’aire existents per a protegir la salut humana durant i després de la crisi del COVID-19. Les dades i el codi d’aquest estudi estan disponibles públicament, per la qual cosa les anàlisis es poden actualitzar de manera rutinària.
I no sols això, sinó que també ens fa pensar que la disminució de la letalitat observada a principis de maig, no sigui per un suposat i hipotètic afebliment del virus, negat pels principals viròlegs, o la disminució de la poc significativa càrrega viral dels nous contagiats, sinó per la brutal caiguda de la contaminació en les principals ciutats i centres fabrils, el retorn de la qual pot provocar un nou augment de casos greus, amb necessitat d’ingressos i respiradors.

Per molt que facin falta estudis a més llarg termini per a caracteritzar aquest augment de la mortalitat per COVID-19 ocasionada per la contaminació de l’aire, i per a depurar encara més els factors potencials de variabilitat en l’anàlisi, sembla clar que hem de reduir dràsticament i en el menor temps possible les nostres emissions de partícules en suspensió, no sols per a tractar de revertir els efectes més nocius de l’escalfament global antropogènic que sofrim, sinó també per a millorar de manera immediata la salut a escala mundial i pal·liar els efectes de l’actual pandèmia de coronavirus, i els d’altres pandèmies que sens dubte ens podrien assolar en el futur.

Necessitem més avisos?