Informe d’Aspertic sobre els escàndols que la UE eludeix (4 – Karel Pinxten, 5 – Pfizer, 6 – Espionatge a Grècia)

4) L’escàndol Karel Pinxten

El ministre de Justícia polonès Zbigniew Ziobro va denunciar a la Comissió Europea perquè expliqués una sèrie d’irregularitats en el funcionament de les institucions de la Unió Europea. Es tracta de l’escàndol revelat pel diari francès Libération, que va acusar els jutges del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i als alts funcionaris de la Comissió Europea, de tràfic d’influències i conflicte d’interessos.
El periòdic va investigar la xarxa de vincles encapçalada per Karel Pinxten, el membre del Tribunal de Comptes Europeu, qui al setembre de 2021 va ser condemnat per un frau de mig milió d’euros. Karel Pinxten va organitzar una xarxa d’influències aprofitant els seus contactes amb diferents personalitats en les institucions europees (13). Així, convidava als jutges de Luxemburg i als alts funcionaris de Brussel·les, a les trobades amb representants del món dels negocis. En les reunions no oficials amb les organitzacions empresarials, van participar el llavors vicepresident de la Comissió Europea Jean-Claude Juncker i els comissaris Jirki Katainen i Johaness Hahn.
Aquest tipus de reunions haurien d’estar inscrites en el registre de Transparència per a evitar possibles conflictes d’interessos i acusacions de corrupció. Cal assenyalar que entre els contactes no formals que Pinxten va mantenir, també figura el president del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Koen Lenaerts.
La majoria dels representants de les institucions europees, acusats pel diari Libération de tràfic d’influències i conflicte d’interessos, són membres del Partit Popular Europeu, encara que el president, Donald Tusk -líder del principal partit opositor a Polònia-, ha ignorat les acusacions i ha assenyalat que «no hi ha corrupció, ni presumpció de la corrupció». Així, el ministre de Justícia polonès va escriure una carta en la qual demana a Von der Leyen que expliqui la sèrie d’irregularitats en les institucions que supervisa.
«Si les sentències del TJUE respecte al nostre i altres països es determinen així, com podem confiar en la Justícia?, assenyala Zbigniew Ziobro
Segons el diari francès, la Comissió Europea va exercir pressió a l’oficina antifrau europea (OLAF) perquè no investigui el cas.

(13) https://www.outono.net/elentir/2021/12/17/el-escandalo-de-corrupcion-en-instituciones-de-la-
ue-sobre-el-que-no-es-parla-en-*espana/

5) L’escàndol Pfizer i la compra de vacunes

El Tribunal de Comptes de la Unió Europea va publicar el mes de setembre passat l’informe d’auditoria sobre l’adquisició de milions de vials a diferents companyies farmacèutiques contra la covid. En una compareixença davant l’Europarlament, una representant del Tribunal de Comptes va analitzar el contingut del contundent informe, que malgrat assenyalar tot un ventall d’irregularitats (entre les quals podem trobar que no va ser testada convenientment) en el procés de la compra dels vials, el justifica i empara pel context d’urgència i per tractar-se ja de «fets consumats (14)».
L’eurodiputada francesa V. Joron va intervenir durant la sessió amb el Tribunal de Comptes. La seva pregunta pot veure-la a continuació i va ser la següent: «Gràcies i enhorabona al Tribunal de Comptes perquè ens donen moltes dades que no coneixíem. Deien vostès que es van fer les compres amb «poders especials que no contemplen els tractats, per l’emergència. Ha negociat la Comissió Europea en nom dels Estats, això és sorprenent. Constaten que la Comissió va analitzar els problemes de subministrament, però només després de signar els contractes. La indústria farmacèutica sembla que va pressionar a l’equip de negociació perquè seguís l’exemple dels Estats Units que va descarregar a les empreses de la responsabilitat, així com no va retornar 55 milions d’euros de préstecs.
Es van pagar cent 71.000 milions d’euros de contracte per a 80.000 milions de dosis.
Durant una audiència del comitè especial de la UE sobre COVID-19 el dilluns 10 d’octubre, l’executiva de Pfizer, Janine Small, va admetre que la seva «vacuna» COVID-19 no es va provar durant els assajos clínics sobre la seva capacitat per a prevenir la transmissió abans d’ingressar al mercat internacional. S’ha atacat a la presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, per donar llum verda a un contracte secret amb Pfizer que va resultar en una sobreoferta massiva de vacunes no provades, referint-se a ella com “la Sra. 4.500 milions de dosis”. El contracte negociat directament per la Sra. Von der Leyen, va comprometre a Unió Europea en la compra d’entre 10 i 178 dosi de vacunes per ciutadà!. I sense possibilitat, per contracte, de cedir-les als països en desenvolupament. No es pot ajustar més per l’opacitat de la contractació efectuada.
Von der Leyen, el marit del qual està vinculat com a proveïdor a aquesta farmacèutica, va reconèixer al New York Times a l’abril de 2021 que havia intercanviat missatges de text amb el president executiu de Pfizer, Albert Bourla, durant un mes mentre es negociava el contracte de la vacuna COVID. Aquesta revelació ha provocat anomenades d’alguns membres del Parlament de la UE perquè es publiqui l’intercanvi i no s’ha aconseguit fins al present moment. Els propis membres del Consell Europeu, el veten.

6) L’escàndol de l’espionatge a Grècia

Un altre escàndol en revelar-se l’intent de vigilància per part de Nikos Androulakis, cap de Kinal-Pasok (socialista), tercer partit parlamentari, amb el programari anomenat Predator.
Aquest és el tercer cas de presumpte espionatge a Grècia en menys d’un any: a l’abril Thanassis Koukakis, un periodista grec especialitzat en assumptes financers hi havia va emprendre accions legals, denunciant l’atac al seu telèfon per part de Predator. I al febrer, la presumpta intervenció telefònica per part dels serveis secrets, d’un altre periodista de recerca grec sobre temes migratoris, va ser portada davant el Tribunal Suprem. En els tres casos, el govern va descartar “qualsevol participació estatal”.
Dimitriadis està acusat pels mitjans de recerca de “estar vinculat” al suposat “escàndol” d’espionatge de Nikos Androulakis, cap del Pasok-Kinal, i el periodista grec Thanassis Koukakis.
Reporters United i els llocs de recerca Inside Story van revelar recentment que l’ex secretari general del partit “estava vinculat a persones físiques i jurídiques involucrades directament o indirectament en l’assumpte de les escoltes telefòniques”.
Desenvolupat inicialment a Macedònia del Nord, un país fronterer amb Grècia, per l’empresa Cytrox, amb seu a Israel, el programari espia Predator (15) pirateja el telèfon objectiu i pot accedir al seu missatges i converses dels usuaris, diuen els experts. Sembla ser que Europol tampoc tenia coneixement de la seva existència.

(15)  Per a més informació, PREDATOR també és analitzat en l’informe nº 1, en ser utilitzat també a Espanya https://drive.google.com/file/d/1mvH4VxuDY4IFJk-L6jtDezBOXumZyE0j/view