Informe d’ASPERTIC sobre els escàndols que la UE eludeix. 1 – L’Escàndol FRONTEX

POSTIL·LES A LA COMUNICACIÓ DE LA COMISSIÓ AL PARLAMENT EUROPEU, AL CONSELL, AL COMITÈ ECONÒMIC I SOCIAL EUROPEU I AL COMITÈ DE LES REGIONS COM(2022) 518 final Octubre 2022

Introducció al Document i valoració de la seva oportunitat

 

Procedim a la traducció del document COM(2022) 518 final, que si bé no ha estat traduït al castellà des de la pròpia Comissió, per a nosaltres és important en plantejar un parell d’importants valoracions i reconeixements, que esdevenen essencials per als diversos procediments oberts en i contra Espanya. Exemples com els temes dels interins (1), clàusules bancàries abusives, situacions de monopolis o els denunciants d’infraccions al Dret de la Unió, han de veure’s també a través del prisma de la Comissió, per molt artificial que sigui. De tots ells destaca la constatació de quin ha de ser la funció dels jutges i magistrats (2) de cada estat, en l’aplicació del Dret de la Unió.

RESUM

L’equip de redacció del present document ha redactat dos informes previs. El primer respecte a l’espionatge indiscriminat de ciutadans espanyols, o no, per part dels diversos cossos de seguretat de l’estat, en connivència, o no amb alguns jutges que han ocultat aquestes vulneracions de la privacitat (3). I no sols això, el dictamen analitza la possible falsedat d’alguns concursos públics per a finançar l’adquisició de les llicències dels programes espies.

El segon dictàmen, són les postil·les a un excepcional treball de dos professors universitaris de dues prestigioses universitats, que han examinat perquè els últims anys les demandes de compliment als estats per les seves infraccions al Dret de la Unió, pràcticament han desaparegut (4). I aquesta reculada ha tingut efectes especialment nocius en el Regne d’Espanya. Però el treball dels professors R. Daniel Kelemen – Rutgers University, New Brunswick – i Tommaso Pavone – University of Arizona – no han estat els únics. Ja és “vox populi” la progressiva falta d’independència de les estructures de la Unió enfront dels estats i l’aparició de cercles d’interessos creats entre els respectius dirigents.

Aquest és el tercer informe, que cobra especial sentit amb la lectura i anàlisi dels dos primers, als quals ens remetem i ens ratifiquem. La comunicació de la Comissió ve a ser, amb caràcter general, la resposta i posterior defensa de la Comissió a les desviacions a la seva missió detectades i denunciades pels diversos tractadistes, i al propi augment de la corrupció de les institucions. És un augment clar i constatable, que a més ha vingut parell amb l’augment d’influència del Consell Europeu i amb el decreixement de la independència dels buròcrates europeus, que ara es veuen forçats a excusar el nepotisme dels seus caps imposats políticament.

Igual que els dos informes anteriors, hem traduït i publicat la present comunicació de la Comissió, quedant en blava i negreta les acotacions que entenem identifiquen la problemàtica que, com a ciutadans espanyols i experts en Dret de la Unió, sofrim diàriament, i en el present document s’assenyalen les bases del conflicte i les disfuncions verificades.
Les postil·les han estat realitzades per dos membres del nostre col·lectiu, José María Castillejo (5) i Josep Jover Padró (6).

Aquest dictamen quedarà inclòs, per la seva importància, en el paquet documental de ASPERTIC, a lliure disposició dels juristes, administradors i instructors dels canals de denúncia de la Directiva 2019/1937 i 2019/1024. I això ha d’entendre’s d’aquesta manera, perquè els alertadors nacionals de les infraccions al Dret de la Unió, com a aquests denunciïn administracions públiques, no seran benvinguts. I si és el cas d’Espanya, on precisament és el poder judicial la institució més posada en dubte, encara pitjor.
Si la pregunta del segon dictamen era Per què un executor de la llei supranacional (7) s’abstindria sobtadament d’exercir els seus poders?, el present dictamen analitza les explicacions i excuses, evidentment triomfalistes, sense gota d’autocrítica i sense voluntat de responsabilitzar-se de res, que ha publicat la Comissió.
Procedim doncs, a analitzar-la, però abans passem a relacionar els escàndols recents, dels quals la comunicació de la Comissió no s’acorda:

(1) La Comissió Europea va obrir un procediment d’infracció contra Espanya, no INFR(2014)4334, per “considerar que la legislació espanyola no s’ajustava a la Clàusula 5 de la Directiva 1999/70/CE” sobre l’abús de temporalitat en les Administracions Públiques. Ho manté obert en relació amb el procediment de denúncia múltiple CHAP (2013)01917 i la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 19/03/2020 “Sánchez Ruiz i altres”, a la qual va vincular la denúncia múltiple. La Comissió Europea continua avaluant (és a dir frenant qualsevol resolució) l’adequació de la legislació nacional aplicable al Dret de la Unió Europea , incloent-hi les reformes recentment introduïdes a través de la Llei 20/2021 i decidirà els pròxims passos a donar en el marc del procediment d’infracció INF(2014)4334, que segueix avui dia encara en el pas inicial de “Carta d’emplaçament” enviada el 26/02/2015!, especialment, està avaluant si les mesures de reducció de temporalitat després de la nova Llei 20/2021 i les seves aplicacions sectorials són conformes a la normativa i sentències europees. També manté obert el procediment d’infracció contra Espanya, no INFR(2014)4224 per discriminacions del personal temporal públic amb el fix.
(2) El Dret de la UE té un impacte real en la vida quotidiana dels europeus. Aquesta és la raó per la qual el compliment del Dret de la UE és una prioritat absoluta per a la Comissió.
(3) https://drive.google.com/file/d/1mvh4vxudy4ifjk-l6jtdezboxumzye0j/view?usp=sharing
(4) https://drive.google.com/file/d/19oc5y_54byxqlyb7s-q33u-z_ogqfgh6/view?usp=sharing
(5) José María Castillejo està reconegut com a Agent davant de la Unió Europea. Des de la seva oficina a Brussel·les gestiona la documentació d’Aspertic, analitzant així mateix tota la informació que circula pels despatxos de la Comissió i el Parlament. El present treball és resultat de la seva recerca. Gestiona així mateix la seu a Brussel·les del Canal de Denúncies de la Directiva 2019/1937 d’Aspertic.
(6) Josep Jover és advocat especialista en Dret de la Unió i Drets Humans de tercera generació, i president emèrit d’Aspertic https://jover.pro/es/sobre/
(7) Utilitzem en terme supranacional, perquè la Unió Europea és una institució que està per sobre dels estats, la qual té bona part de la sobirania cedida d’ells.

ESCÀNDOLS QUE LA COMISSIÓ EUROPEA ELUDEIX EN EL SEU INFORME I QUE AFECTEN EL DRET DE LA UE

Hem procedit a assenyalar una quinzena, més el del poder judicial espanyol, pensant en aquelles corrupcions en les quals han estat implicats les pròpies institucions europees o els seus líders principals. Hem assenyalat quinze, però la llista és, com poden imaginar-se, molt més extensa. Tampoc hem volgut entrar en el tema de les portes giratòries (8), en entendre que són posteriors a l’exercici de càrrec després del seu pas per les institucions europees. Recordem, no obstant això, que la vicepresidenta espanyola del Banc Europeu d’Inversions (BEI), Emma Navarro, que durant anys va signar crèdits per a Iberdrola, va fitxar per l’empresa espanyola als pocs mesos d’abandonar la institució. Cada petit escàndol obliga les institucions a reforçar els seus codis ètics, com va haver de fer la Comissió Europea després que el seu expresident José Manuel Durao Barroso fitxés per Goldman Sachs.

1- L’Escàndol FRONTEX

Possiblement, és l’escàndol no econòmic més greu a la qual ha hagut de fer front la Unió Europea. Frontex és la policia de fronteres unificada de la Unió Europea. Ella és la que hauria de cuidar dels refugiats que arriben a les costes europees, complint i fent complir les lleis de la UE.
L’Europarlament ha reprovat, sobre la base d’un demolidor informe sobre l’agència fronterera europea Frontex, els seus comptes i la seva activitat. En aquest informe es relaten extensament violacions de drets humans, abusos de poder, intimidacions a funcionaris europeus i periodistes. Segons l’informe de la OLAF sobre Frontex, l’agència legitima i dona suport a infraccions sistemàtiques de la llei per part de les autoritats cap a migrants, arribant a pactar amb les màfies de les ribes africanes.
Normalment, els mitjans que cobreixen temes relacionats amb les fronteres de la Unió Europea, solen concentrar-se a la frontera marítima davant les illes gregues de Lesbos i Samos. Però fa poc, en el marc d’una “missió per a recopilar dades”, quatre europarlamentaris i el seu seguici de periodistes han viatjat a la frontera del riu Evros, que separa a Grècia de Turquia.
L’eurodiputada neerlandesa Tineke Strik, una de les veus crítiques més conegudes, va participar en el viatge. La política dels Verds és una de les poques eurodiputades que critica obertament a països com Grècia, Hongria o Croàcia, per tractar d’impedir, abusant de la violència els mitjans, que els
migrants desemparats puguin accedir als sistemes d’asil europeus.
A principis de 2022, ja va dimitir el llavors director de l’agència fronterera, Fabrice Leggeri. La causa va ser un informe de l’Oficina Europea de Lluita contra el Frau (OLAF, per les seves sigles en francès), publicat ara pel mitjà alemany Der Spiegel i l’ONG Frag donin Staat (Pregunta a l’Estat); l’informe deixa clars els motius pels quals el director va renunciar al seu lloc.
Segons l’informe, Frontex intimida a empleats, encobreix crims i perceben comissions. Després de mesos de recerques, OLAF hauria comprovat que agents fronterers van fer els ulls grossos davant expulsions il·legals. A més, haurien estat ocultats informes sobre aquestes devolucions en calenta, produint-se violacions massives de drets fonamentals. Efecte d’aquestes intimidacions ha estat el suïcidi d’un dels agents i disset procediments acreditats d’assetjament sexual entre els propis funcionaris. (9)
A conseqüència de l’informe OLAF, el defensor de drets humans Omer Shatz, de l’ONG Front-LEX, exigeix que Frontex sigui retirada immediatament de la seva missió a la frontera grec-turca.
“Hi ha proves massives de la pràctica del push-back, fins i tot de morts. Hi ha persones que van morir perquè se’ls va llevar la roba, una pràctica molt comuna”, assegura Shatz. Per al defensor de drets humans, l’estratègia del Govern grec consisteix a argumentar que només implementa reglament de Frontex. A través de la seva missió, diu Shatz, l’agència fronterera europea legitima i dona suport a les infraccions sistemàtiques de la llei per part de les autoritats gregues.
En la seva visita d’inspecció al riu Evros, a Strik i els seus col·legues del Parlament Europeu se’ls va prohibir accedir a una zona militar, on es creu que es duen a terme expulsions automàtiques il·legals.
“Frontex només opera on no es practiquen els push-back i les autoritats gregues poden fer el que volen”, sentència Strick.
Iguals actuacions s’han detectat a Itàlia, Polònia, repúbliques bàltiques i Turquia.
Doncs bé, com que no saben que fer amb tan conflictiva agència, no se’ls ha ocorregut res més a enviar-los als països que estan en la llista d’integració (10).

(8) https://www.elblogsalmon.com/entorno/las-puertas-giratorias-no-son-exclusivas-de-espana-la-
ue-i-el-cas-fangós
(9) https://www.eldiario.es/desalambre/parlamento-europeo-niega-aprobar-gestion-presupuestaria-frontex-escandalos_1_9633864.html
(10) https://www.elsaltodiario.com/fronteras/comision-europea-aprueba-expansion-frontex-
balcanes