El que implica reduir mestres a la docència en centres d’alta complexitat

Miquel Gené i Molins és llicenciat en Ciències Geològiques i professor de Ciències Naturals a secundaria.

Uns 250 centres de Catalunya canviaran de tipologia de centre el curs que ve perdent la categoria de Mitjana alta, Alta o Molt alta complexitat. Això, que en principi és una bona notícia, implica la pèrdua de recursos humans necessaris en un moment crític pel Sistema Educatiu. En el cas d’un institut de secundària de dues línies de Molt alta complexitat es retallaran 3,5 professors/es (el 10% del claustre), i en una escola d’infantil i primària es perdran fins a 4,5 mestres (el 13% de mestres) amb el mateix nombre d’alumnes el curs vinent. També s’eliminaran professionals TIS i recursos pedagògics i econòmics a què tenen dret aquests centres.
Aquest canvi de tipologies de centre, anunciat el passat dia 20 de maig a les direccions dels centres afectats, s’ha fet a partir d’una nova metodologia de classificació (Querol, 2021), proposat per dos professors de la Universitat de València, aplicant un mètode anomenat Keener. Aquesta nova metodologia determina un canvi sobtat de la classificació del conjunt de centres de Catalunya (fig.1).

Cal un ajornament de l’aplicació de les retallades que provoca la nova classificació amb aquest mètode donat que:

• El canvi de classificació implicarà la disminució de recursos en molts centres educatius que els necessitem, donat l’actual estat d’emergència sanitària i social que no està prevista en l’informe esmentat.
• El canvi es basa en dades del 2018-19, com diu el mateix informe, i per tant no recull la realitat, ni de l’actual curs ni del proper, molt agreujada per la situació de crisi associada a la pandèmia i que afecta greument als infants i joves i les seves famílies a tots nivells, sanitari i econòmic.
• Les ponderacions dels criteris aplicades per classificar els centres no estan justificades i poden ser errònies. Es dona el cas que a un centre se li pot atorgar la categoria estàndard i, per tant, se li retallaran les hores de millora a l’atenció de l’alumnat i perdran docents tot i tenir un 35% d’alumnat amb Necessitats Específiques de Suport Educatiu (NESE) el curs vinent. Cal un procés participatiu per redefinir les ponderacions dels criteris amb representants dels professionals de la comunitat educativa amb coneixement de la realitat dels seus centres.

A falta de dades oficials i aclariments del Departament d’Educació respecte d’aquestes mesures, es pot avançar que la retallada de docents i recursos podria afectar uns 250 centres, el 7,8% de 3.208 centres públics d’infantil i primària i de secundària, estimació feta a partir de les dades de la mateixa publicació del Departament d’Ensenyament amb la nova metodologia de classificació (Querol, 2021): fent la diferència entre el percentatge de centres de Mitja alta (30,1%), Alta (15,58%) i Molt Alta Complexitat (8,15%) de la classificació antiga (taula 1) i els percentatges de centres de Mitja alta (25,9%), Alta (14%) i Molt Alta Complexitat (6,4%) de la nova classificació amb el mètode Keener (taula 2) el balanç final és de -7,8% de centres classificats en aquestes categories (no es poden fer les diferència amb el nombre absolut de centres de cada taula perquè el total de centres de les dues taules no coincideix). Ell càlcul d’hores en concepte de millora de l’atenció a l’alumnat d’ESO es fa en funció d’aquestes classificacions (punt 2.3 de la Resolució dels criteris per la confecció de les plantilles). Aquest fet determina que un 7,8% del centres, segons l’estimació anterior, perdran hores d’atenció a l’alumnat i, per tant, docents en els seus centres.

Aquesta pèrdua de recursos s’afegiran a les retallades sostingudes des del 2010 on el percentatge dedicat a Educació ha passat del 4,5% del PIB al 3,6%, segons IDESCAT, i ha incomplert sistemàticament la “Llei d’Educació de Catalunya” del 2009 (LEC) i les demandes de revertir les retallades. La Fundació Bofill ha advertit, fa unes setmanes en la presentació del seu Anuari 2020, de la necessitat de fer més inversions i polítiques d’equitat per canviar la tendència d’estancament i pèrdua de competències de l’alumnat dels darrers tres anys. L’informe destaca negativament que es manté la mateixa despesa del Departament d’Educació de fa deu anys amb 150.000 alumnes més a les aules.

Donades les circumstàncies d’emergència social i sanitària cal evitar l’aplicació de qualsevol canvi que redueixi els recursos destinats al Sistema Educatiu. El Sistema Educatiu és bàsic en la lluita contra els efectes de la pandèmia i necessari per donar suport a un dels sectors de la societat més vulnerable: la infància.

*Querol Puig, E. (2021); ‘Nova classificació dels centres educatius segons la complexitat’; Consell Superior d’Avaluació del Sistema Educatiu, Departament d’Educació, Generalitat de Catalunya.