La millor manera d’absorbir el carboni de la natura

El 16 de febrer d’aquest any vam publicar a Pirates Verds aquest article

En el 2016, l’Organització Meteorològica Mundial es va referir al 2015, com l’any més calorós de la història, reconeixent que a partir d’enguany les temperatures en general anirien en augment. I no s’equivocava, el mateix any de la publicació ja es va superar, i quatre anys després, en el 2020, malgrat el refredament del planeta causat pel Fenomen de la Niña, es va repetir el mateix registre, la qual cosa dóna a entendre que estem en ple i, durant un llarg període d’anys, imparable i ràpid augment, que la ciència ha determinat ja sens dubte que és producte dels gasos amb efecte d’hivernacle, principalment el CO² i el metà.
A Europa l’agricultura representa el 10,1% (a Espanya el 10,7%) de les emissions totals de CO², superada només i a distància pel sector de l’energia. A això li hem d’afegir que segons la FAO el canvi climàtic afectarà la producció d’aliments mundial, que la Comissió Europea valora només en el seu territori en prop de 40.000 milions d’euros anuals en pèrdues. Una xifra que creiem inicial, però que anirà en augment de manera progressiva.

És clar que ja no sols per a la recuperació del clima en el planeta sinó per a la pròpia supervivència i subsistència de l’espècie humana, és imprescindible crear sistemes d’absorció de l’excés de CO². Per a dur-ho a terme existeixen diverses maneres, apart, és clar, d’abandonar de manera urgent la indústria que l’emet.
Aparentment el més còmode i que més es publicita pels mitjans de comunicació, seria crear una indústria específica per a la seva absorció, finançada sens dubte pels diferents governs o per un ens supranacional, i en mans gairebé amb total seguretat de les mateixes corporacions que emeten aquests gasos. Es tracta doncs de desenvolupar una indústria que creï molts nous llocs de treball i inversió en la recerca, per a absorbir els gasos que una altra indústria de la mateixa propietat, que manté molts llocs de treball i inversió, emet sense parar, tan necessaris per a mantenir la societat de consum i el PIB, però sobretot la rendibilitat de les seves inversions.
Una altra opció, segurament molt més barata i beneficiosa, és la natural, encara que per descomptat, no precisi de grans inversions, indústries específiques per a l’absorció dels gasos i la creació d’un organisme que a través d’impostos a tota la humanitat pagui la factura a aquestes grans corporacions. Això sí, no es crearien centenars de milers de llocs de treball ni es requeriria tanta inversió en recerca.

Un dels majors i més eficaços embornals de Carboni Orgànic és la terra o Sòl, (que es transforma en el que anomenem COS). A mesura que l’agricultura va esbrossant la terra per a convertir-la en cultiu, aquesta perd gran part de sòl orgànic, transformant-se en un simple suport mineral, que s’abona químicament per a convertir-ho en productiu. Per a ser precisos, les majors concentracions de Carboni Orgànic es donen en sòls ocupats per boscos (98,55-65,21 Mg/ha), mentre que les menors concentracions es poden observar en els sòls d’ús agrícola (45,26 Mg/ha en cultius anuals i 38,09 Mg/ha en cultius llenyosos).

L’any 2013 l’IPCC (Grup Intergovernamental d’Experts sobre el Canvi Climàtic) va estimar que les emissions anuals de gasos d’efecte d’hivernacle a nivell mundial d’origen antròpic representaven la incorporació de 8.900 milions de tones de C a l’atmosfera, conseqüència de l’activitat en les zones industrials i urbanes (7.800 milions de tones de CO²) i dels canvis d’usos de sòl i desforestació (1.100 milions de tones de CO²)
Del 2013 al 2021 les quantitats poden haver canviat, però és molt probable que les proporcions es mantinguin. Indubtablement, per a reduir els gasos hem de canviar el sistema productiu i de consum en les zones industrials, alhora de transformar l’ús que li estem donant al sòl.
Aquests índexs ens expliquen que si reduïm dràsticament el model agrícola i ramader, rebutjant els sistemes d’agricultura de sòls nus i amb abonats/fitocides/insecticides de síntesis, convertint-ho en regeneratiu, retornaríem a aquest sòl la seva capacitat d’embornal. I no sols això sinó que els aliments serien molt més sans, plantats en sòls amb més nutrients naturals.

Des de la Segona Guerra Mundial, la mal anomenada revolució verda el sòl no ha parat de perdre matèria orgànica. Només que aquesta recuperés un centímetre anual de matèria orgànica, milions de tones de CO² s’integrarien en ella. I no sols això, sinó que ben administrada i acompanyada d’una intel·ligent repoblació vegetal, no sols es frenaria la desertització sinó que a poc a poc grans zones avui desertificades podrien tornar a reverdir, convertint-se també en nous embornals.