Josep Jover i Padró

L’escàndol de la sentència del 25F

El passat 25 de febrer de 2021, el Tribunal de Justícia de la Unió Europea va condemnar a Espanya a pagar una multa de 15.000.000 d’euros, i 89.000 més per cada dia que no es transposi la Directiva 2016/680 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relativa a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals, per part de les autoritats competents per a fins de prevenció, recerca, detecció o enjudiciament d’infraccions penals o d’execució de sancions penals, i a la lliure circulació d’aquestes dades, i que hauria d’haver estat transposada abans del 6 de maig de 2018.

Aquesta directiva és, en síntesi, la que regula com l’Administració Espanyola ha de tractar les dades personals fiscals, de salut, judicials i policials. I la seva sobirania sobre ells és ja europea.
La sanció de la sentència en l’assumpte C-658/19, és extraordinàriament greu i inusual per part de l’Alt Tribunal, en ser considerat el Regne d’Espanya
multi-reincident en els incompliments en transposicions de normes; la pròpia sentència descriu les al·legacions del Regne d’Espanya, sobre les quals no cap comentari, al punt 6 textualment:

6 -“En la seva resposta al dictamen motivat, de 27 de març de 2019, el Regne d’Espanya va indicar que el procediment administratiu per a l’adopció de les mesures de transposició de la Directiva 2016/680 estava en curs i havia de concloure a la fi del mes de juliol de 20191. Va precisar que el procediment parlamentari havia de concloure a la fi del mes de març de 2020. Aquest Estat membre indicava, a més, que el retard en la transposició es derivava essencialment del context polític particular i de la necessitat de transposar la Directiva mitjançant una llei orgànica”.

A aquesta al·legació contesta directament l’Alt Tribunal en el punt 19

19 -Pel que fa a les al·legacions del Regne d’Espanya mitjançant les quals pretén justificar la inobservança del termini de transposició de què es tracta i que es basen, principalment, en el fet que el Govern espanyol es trobava en funcions durant el període pertinent, n’hi ha prou amb recordar que, conforme a reiterada jurisprudència del Tribunal de Justícia, un Estat membre no pot al·legar disposicions, pràctiques ni circumstàncies del seu ordenament jurídic intern per a justificar un incompliment de les obligacions derivades del Dret de la Unió com la falta de transposició d’una directiva dins del termini fixat (sentència de 4 d’octubre de 2018, Comissió/Espanya, C-599/17, no publicada, EU:C:2018:813, apartat 23).

En la pròpia sentència, el Tribunal cita més recents sentències d’incompliments per part d’Espanya:
Sentència TJUE de 13 de juliol de 2017, Comissió/Espanya, C-388/162 (no publicada en el moment de la sentència)
Sentència TJUE de 4 d’octubre de 2018, Comissió/Espanya, C-599/173 (no publicada en el moment de la sentència) i
Sentència de 5 de desembre de 2019, Comissió/Espanya C-642/184,

L’única cosa que va fer Espanya va ser, per motius formals, que no es publiquessin les dues primeres sentències durant uns mesos.

EL PSOE i el Partit Popular s’estan acusant mútuament del desastre, però en aquest cas no tenen formalment la culpa; aquesta norma venia a portar transparència als fitxers més sagrats de l’Estat; els fiscals, de salut, els policials i judicials, i recordem-nos de LEXNET que està inclòs en ells. Han estat víctimes de la pròpia maquinària de poder funcionarial,5 incapaç d’assumir la transparència deguda.
El tribunal subratlla a més en els seus apartats 40 i 75 la importància de la norma infringida pels Drets Fonamentals tractats:

40 -En el present assumpte, tenint en compte, en primer lloc, de la importància de les disposicions del Dret de la Unió que han estat infringides, atès que la protecció de les dades personals és un dret fonamental, com es desprèn de l’article 8 de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i de l’article 16 TFUE; en segon lloc, de l’existència d’actes de Dret de la Unió específics relatius a la protecció de dades personals, a saber, el Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i del Consell, de 27 d’abril de 2016, relatiu a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals i a la lliure circulació d’aquestes dades i pel qual es deroga la Directiva 95/46/CE (Reglament general de protecció de dades) (DO 2016, L 119, p. 1), la Directiva 2016/680 i també la Decisió Marc 2008/977/JAI del Consell, de 27 de novembre de 2008, relativa a la protecció de dades personals tractats en el marc de la cooperació policial i judicial en matèria penal (DO 2008, L 350, p. 60)…

75 -A això s’afegeix que la Directiva 2016/680 pretén contribuir a la consecució d’un espai de llibertat, seguretat i justícia dins de la Unió, al mateix temps que estableix un marc per a la protecció de les dades personals sòlid i coherent amb la finalitat de garantir el respecte del dret fonamental a la protecció de les persones físiques pel que fa al tractament de dades personals, reconegut en l’article 8, apartat 1, de la Carta dels Drets Fonamentals de la Unió Europea i en l’article 16 TFUE, apartat 1. La falta o la insuficiència, a escala nacional, de normes que garanteixin el bon funcionament de l’espai de llibertat, seguretat i justícia dins de la Unió han de considerar-se especialment greus tenint en compte les seves conseqüències per als interessos públics i privats dins de la Unió.

Una setmana més tard, el 4 de març, va arribar al Congrés de Diputats un text de Llei orgànica de transposició.
Sense entrar en el fons, perquè és tema d’un altre moment, només apuntar que ha passat tant de temps l’Administració espanyola marejant la perdiu, que aquesta Directiva que volen ara transposar, ha estat ja modificada a Europa en el fons i en la forma. És a dir, la transposició està efectuada sobre un text ja no vàlid, o dit d’una altra manera, S’HAN EQUIVOCAT DE TEXT.

La situació encara és més punyent quan sabem que no és el primer ni serà l’últim cas en el qual Espanya hagi de pagar. Actualment el sistema que els nostres diferents governs estan intentant defensar, és a dir la vulneració dels drets dels seus ciutadans regulats per la Unió Europea, està costant 150 milions d’euros anuals a l’Estat espanyol, als quals aviat se’ls aniran afegint molts més, tan necessaris per a la sanitat i l’educació de la ciutadania.

1 Cosa que tampoc s’ha produït fins al moment de redactar aquest capítol
2 http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=192707&pageIndex=0&doclang=es&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=913256
3 http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=206473&pageIndex=0&doclang=es&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=913256
4 http://curia.europa.eu/juris/document/document.jsf?text=&docid=221328&pageIndex=0&doclang=es&mode=lst&dir=&occ=first&part=1&cid=913256
5 Sorprèn que en un tema tan delicat i important no es coneguin requeriments de compliment de l’Agència Espanyola de Protecció de Dades (encarregada de complir i fer complir la normativa estatal i europea) a les institucions de l’Estat.

Josep Jover i Padró, advocat especialitzat en propietat intel·lectual i drets d’autor, i gestor de conflictes. És director del bufet Estudis Jurídics

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.