La nostra proposta de Programa d’Agricultura, Ramaderia i Pesca

PROPOSTA DE PROGRAMA PER AGRICULTURA I RAMADERIA

Entenem l’agricultura tradicional com a un baluard que garanteix no només la sobirania alimentaria, sinó també l’equilibri territorial, mediambiental i social.
Producte de la globalització i de l’entrada en el món agrari de grans capitals que busquen la rendibilitat de les seves inversions com a únic objectiu, l’agricultura tradicional ha vist minvar els seus recursos amb un estancament primer de les seves rendes i una disminució després fins al punt de no fer-la viable.
Defensem la necessitat de distingir entre agricultura professional i agroindústria, potenciant la primera alhora que respectant la necessitat de la segona com a proveïdora d’aliment a gran escala i a preus assequibles. No hem d’oblidar però, l’impacte mediambiental que aquesta última pugui tenir i de la que és responsable.
Per invertir la situació a la qual ens han portat les últimes dècades de polítiques agràries defensem:

1. La necessitat de distingir a escala administrativa i competencial entre persones agricultores i ramaderes professionals, i indústries; definint la figura de la “persona pagesa/ramadera real” com a subjecte de discriminació positiva.

2. Millorar l’accés als serveis públics en les zones rurals per tal d’aconseguir tancar la bretxa existent entre comunitats urbanes i rurals.

3. Seguir polítiques que permetin incrementar les rendes de la “persona pagesa/ramadera real”, assegurant així no tan sols la pervivència de les explotacions actuals sinó també la transmissió a futures generacions.

4. Treballar per tal que les explotacions professionals agrícoles i ramaderes segueixin evolucionant cap a un model sostenible social i mediambientalment.

5. Assegurar la producció i subministrament d’aliments de qualitat.

Treballar per reduir el progressiu allunyament entre la població rural i la població urbana, tot emfatitzant la mútua necessitat que es tenen, la primera com a subministradora d’aliment de qualitat i la segona com a font d’ingressos de la primera.

1. Reconeixement de la figura de la “persona pagesa/ramadera real”
   Entenem com a “persona pagesa/ramadera real” aquella persona física que té més del 80% de les seves rendes provinents de l’activitat agrària, incloent-hi en aquestes les derivades d’activitats com el turisme rural o altres feines a sou relacionades amb aquesta.
   Aquest “persona pagesa/ ramadera real” ha de ser objecte de discriminació positiva, essent el centre de tota política pública adreçada a l’entorn rural i l’agroindústria.

2. Millora en l’accés a serveis públics.

3. Desenvolupar un pla d’FP agrària i ramadera, dotant de més recursos les escoles de capacitació i invertint en programes d’R+D+i que garanteixin la transferència de coneixements entre els investigadors, els tècnics del departament i la pagesia i els ramaders.

4. Ajudar a la tasca de centres tecnològics i altres agents, intermediaris que puguin facilitar la transferència de coneixement entre investigadors, la pagesia i els ramaders.

5. Facilitar la instal·lació i donar suport al creixement de petites empreses en zones agràries, entre altres mesures amb cobertura d’internet en la totalitat del territori.

6. Consolidar el transport públic de proximitat, incloent-hi el servei a demanda a preus públics de tal manera que cap nucli rural necessiti la utilització de transport privat pels seus desplaçaments. Al mateix temps assegurar la connectivitat amb les grans infraestructures de comunicació.

7. Assegurar la cobertura dels serveis bàsics, tals com escoles, centres sanitaris o oficines bancàries.

8. Ajudar a la implantació de botigues en cada poble on la població local pugui subministrar-se pel dia a dia.

9. Establir un pla especial de finançament per als ajuntaments més petits, que els permeti prestar serveis bàsics malgrat la seva reduïda població.

Polítiques d’increment de rendes.

1. Fixar preus mínims de mercat atenent als costos de producció i establint mecanismes d’intervenció quan aquests estiguin per sota del seu cost.

2. Impulsar la compra per part de les administracions públiques de productes de proximitat a preus justos, al mateix temps que prioritzar en la contractació aquells subministradors de serveis que així ho facin.

3. Impulsar plans de rehabilitació de l’habitatge rural, considerant la possibilitat de la compra pública per a la cessió o lloguer a baix cost a nous habitants.

4. Impulsar una reforma fiscal que tingui en compte els costos extra que suposa la distància a grans centres urbans, tant a escala d’empresa com a escala particular.

5. Facilitar la transmissió d’explotacions a nous titulars que continuïn l’activitat, tant intervius o com mortis causa.

6. Millorar els plans de prevenció d’anys de fauna.

7. Assegurar que les pensions de jubilació seran com a mínim el salari mínim interprofessional.

8. Reconèixer el paper de la ramaderia extensiva en la prevenció d’incendis forestals, remunerant la tasca d’eliminació del sotabosc per part de ramats.

9. Reducció d’impostos que gravin petites explotacions, així com la venda de productes frescos. Flexibilitzar les normatives sanitàries per als petits obradors.
   Dotar PRODECA de recursos per a la formació i promoció de petits exportadors.

Agricultura sostenible.

1. Garantir la permanència de les terres de conreu per a ús agrícola, particularment els regadius propers a les ciutats. Amb aquesta finalitat cal aprovar la llei de protecció del sòl agrari, que garanteixi l’equilibri entre els usos agraris i els altres usos del territori i faci possible que l’impacte de les infraestructures i del sòl urbà, industrial i logístic sigui el més baix possible als espais d’alt valor agrari. Promoure la recuperació de sòl rural de secà.

2. Crear el banc públic de terres agrícoles i silvícoles de Catalunya vinculat a compromisos agroecològics per afavorir l’accés a la terra i evitar l’especulació i la concentració de la propietat de terres, ja que obliguen al desplaçament de la població i posen en risc la seguretat alimentària. Definir les superfícies mínimes de rendibilitat per conreu, adaptades a les noves tecnologies agràries, i afavorir la compra de finques adjacents a fi de permetre assolir aquestes superfícies mínimes. Foment de lloguers socials de terres entre persones amb pocs recursos.

3. Impulsar mesures per difondre i incentivar la titularitat compartida de les explotacions agràries mitjançant fórmules com les organitzacions agràries, cooperatives i associacions de productors, amb especial atenció al foment de la igualtat de gènere en aquesta titularitat.

4. Promoure els models de producció agrària i ramadera agroecològica:
   ◦ Implantar nous cultius per donar valor afegit a l’agricultura de muntanya.
   ◦ Impulsar la generació d’energia elèctrica en les explotacions agràries a partir de fonts d’energies renovables.
   ◦ Preservar la diversitat genètica vegetal i animal del nostre país, promovent una Catalunya lliure de transgènics.
   ◦ Impulsar un pla per reduir l’ús de pesticides en l’àmbit agrícola.

5. Modernitzar progressivament els regadius perquè n’assegurin l’eficiència i l’estalvi de l’aigua. Condicionar els ajuts públics a una disminució real del consum d’aigua.

6. Fomentar la ramaderia extensiva a les zones despoblades, especialment en àrees de muntanya, tot donant suport a la instal·lació de nous ramaders/es i reactivant la xarxa d’escorxadors locals. Ajuts al manteniment d’espècies autòctones i a la comercialització d’aquestes.

7. Establir un pla integral per a la conversió de les dejeccions ramaderes en oportunitats d’obtenció d’energia (metà) i adobs orgànics d’alt rendiment. Promoure la reducció de la producció ramadera intensiva, especialment de pollastres i porcs, com a mesura per resoldre a llarg termini el problema dels purins.

8. Impulsar un programa d’ajut per a l’adequació de les granges al benestar animal, així com un programa d’ajut a la instal·lació de sistemes de generació d’energia renovable en granges.

9. Limitar el creixement de la cabana ramadera en zones vulnerables. Abordar la problemàtica dels nitrats.

10. Impulsar l’obtenció de bio-fertilitzants i bioenergies a partir de les matèries primeres ramaderes i agrícoles.

11. Mantenir els cabals ecològics dels rius per tal que les activitats agrícoles i ramaderes puguin disposar de tanta aigua com els hi sigui necessària, al mateix temps que impulsar la instal·lació de dessaladores en aquells municipis turístics que tinguin una alta demanda puntal d’aigua que competeixi amb les necessitats de boca o reg de la població local.

12. Afavorir la recerca per potenciar la innovació en l’agricultura, especialment en el que fa referència a lluita contra el canvi climàtic, reducció d’emissions, acumulació de carboni, gestió de l’aigua, i identificació de noves plagues, dotant al mateix temps un programa d’ajust per tal que aquests estiguin a l’abast de petits productors.

13. Connectar l’agricultura al mercat de carboni, tot premiant als agricultors/es que millorin les seves pràctiques, tant en l’àmbit econòmic com mitjançant un segell identificatiu pels seus productes.

14. Ampliar la cobertura de les assegurances agràries.

     

Producció d’aliment de qualitat.

1. Executar un pla de promoció de les xarxes de consum de proximitat, distribució i venda de “quilòmetre zero”, amb especial atenció a les cooperatives de consum.

2. Fomentar la comercialització i el consum de proximitat mitjançant campanyes educatives, el suport a la distribució en la restauració i la promoció de la venda directa.

3. Foment de l’ús en la restauració col·lectiva en l’àmbit públic (menús escolars, etc.). Substituir, en la mesura del possible, tota la compra pública d’aliments a grans comercialitzadors per compra pública de proximitat i aliments ecològics. En aquest mateix sentit, regular a la normativa en matèria de contractació pública la possibilitat d’introduir clàusules a la contractació que incentivin aquestes pràctiques.

4. Fomentar la creació de cooperatives de consum.

5. Donar suport a la indústria familiar de productes artesans i a la producció de qualitat, tot impulsant els distintius de qualitat (denominacions d’origen, distintius propis per a productes de proximitat, etc.)

6. Vigilar el compliment de totes les normatives sanitàries tant dels productes locals com dels provinents de països tercers.

Aproximació del camp a la ciutat.

1. Sensibilitzar els consumidors/res sobre els productes agrícoles de proximitat. Realitzar campanyes d’imatges que vinculin positivament aliments locals amb natura, així com amb salut.

2. Modificar els currículums escolars per tal que incloguin educació en l’alimentació, al mateix temps prohibir en horari infantil dels anuncis de menjar brossa, alts en sucre o ultra processats.

3. Explicar els avantatges mediambientals de les explotacions familiars, així com les raons dels sobre costos que pateixen a causa de l’eliminació d’economies d’escala.

4. Millorar l’etiquetatge per tal de garantir al consumidor la correcta traçabilitat, mentre informar de la reducció d’emissions que suposa la compra de productes de proximitat.

5. Estudiar la possibilitat de realitzar un “Erasmus català” que permeti els estudiants passar estades de la seva formació en poblacions rurals.

PROPOSTA DE PROGRAMA FORESTAL

Des d’un punt de vista econòmic, els boscos catalans estaven orientats principalment tant per a l’obtenció de carbó per tal d’escalfar les llars, i, en menor mesura, l’elaboració de bigam i fusteria. L’explotació d’altres productes del bosc (bolets, fruits silvestres i caça) va ser sempre residual en l’àmbit català per més que pogués ser important en certes zones en l’àmbit local.
A la dècada dels 60 va desapareixent la necessitat de l’elaboració de carbó al mateix temps que la globalització permet l’entrada de fustes d’altres orígens a preus més econòmics. L’estructura de propietat de les zones forestals (200.000 propietaris actualment) va fer i fa impossible una reconversió impulsada per la propietat privada.
En les darreres dècades l’augment d’incendis forestals a causa de la seva mala conservació, juntament amb la invasió de les mateixes per part del ciutadà i les necessitats de subministrament elèctric tant dels mateixos pobles com de les ciutats, estan provocant a un canvi en la seva biodiversitat i una minva dels ecosistemes que li són propis.
Des d’aquest punt de vista cal una política pública que impulsi els següents punts:

1. Impulsar la producció de béns a parir de les zones forestals.

2. Protegir les zones forestals.

3. Conservar la biodiversitat.

A més entenem que per la seva importància territorial (61% del territori català) com mediambiental es fa necessària la creació d’una Conselleria de Masses Forestals, que agrupi totes les competències que avui estan repartides entre Medi Ambient i Territori.

Economia basada en les zones forestals

1. Impulsar la fabricació de biomassa, així com la instal·lació de calderes que funcionin a partir d’aquesta, ambdues a nivell local.

2. Fomentar projectes de col·laboració amb centres de recerca i tecnologia, com el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, amb capacitat per estimular la inversió en R+D+I en el sector forestal, especialment en les relacionades amb la química verda en farmàcia, alimentació i cosmètica.

3. Realitzar compra pública de boscos per a la seva explotació forestal, estimulant així les economies locals i reduint l’emigració d’aquestes.

4. Afavorir fiscalment la implantació de negocis turístics, previ una anàlisi de la seva rendibilitat socioambiental, englobant-los a una política de turisme rural integral.

5. Fomentar la ramaderia extensiva a les zones despoblades, especialment en àrees de muntanya per crear i mantenir els tallafocs, tot donant suport a la instal·lació de nous ramaders/és i reactivant la xarxa d’escorxadors locals. Ajuts al manteniment d’espècies autòctones i en la comercialització d’aquestes.

Protecció les zones forestals

1. Crear la Conselleria de Masses Forestals, deslligada d’Agricultura per tal de donar un punt de vista 100% forestal a les polítiques públiques.

2. Impulsar la conservació dels boscs madurs, tot limitant l’accés públic en èpoques de risc, eliminant les línies elèctriques i carreteres que els posin en perill.

Conservació de la biodiversitat.

1. Establir millores en els programes de neteja del sotabosc, especialment en els boscos de pi blanc, amb la utilització de ramats en les zones de baix matoll.

2. Aprovar línies d’ajust per a propietaris/es d’explotacions forestals que estableixin plans a llarg termini que permetin incrementar la captació de carboni.

3. Anar substituint la superfície de pinars per coníferes i bosc mediterrani, per tal de compensar els efectes dels incendis forestals.

4. Potenciar la reintroducció de grans mamífers que consolidin la piràmide alimentària.

5. Donar suport econòmic als propietaris que, tot i explotar el bosc, el mantenen sota criteris d’equilibri mediambiental i els posin a disposició del turisme rural.

PROPOSTA DE PROGRAMA PER A LA PESCA

La sobreexplotació dels recursos, producte d’una visió a curt termini i la globalització ha reduït els ingressos de la població catalana dedicada a la pesca. En aquests dos factors cal afegir-hi la contaminació de les aigües del mar.
Actualment el sector dóna feina a menys de 5.000 persones, dedicades exclusivament a la pesca de litoral. Es dóna la paradoxa que mentre el sector es va reduint de mida, s’ha de portar peix d’altres orígens perquè la pesca pròpia no pot cobrir la demanda local.

Per tal de revertir aquesta situació defensem:

1. La implementació de polítiques mediambientals que permetin millorar l’estat dels nostres litorals.

2. Seguir polítiques que permetin incrementar les rendes dels treballadors/es de la mar, assegurant així no tan sols la pervivència de les explotacions actuals sinó també la transmissió a futures generacions.

Polítiques mediambientals

1. Desenvolupar una política de pesca sostenible i responsable, respectuosa amb les quotes establertes als caladors, amb l’establiment de plans específics de zona, que dediqui els recursos públics a la transformació del sector, al manteniment dels llocs de treball i a la recerca de noves activitats lligades a la diversificació del sector.

2. Ampliar les reserves marines fins a arribar al 2020 al 10% de la superfície marina, tal com requereix el Conveni de les Nacions Unides sobre Diversitat Biològica 2020, i dotar els recursos públics que garanteixin el manteniment i l’efectiva protecció.

3. Impulsar les instal·lacions d’aqüicultura de baix impacte ambiental, especialment l’aqüicultura ecològica.

4. A fi de reduir la presència de microplàstics en les captures, incentivar la reducció de l’ús de plàstics d’un sol ús, especialment en poblacions costaneres, de cara a assolir la prohibició final d’aquests articles.

5. Assegurar que l’ACA manté netes les lleres de rius i rieres per tal d’evitar que els residus que s´hi aboquen acabin al mar.

6. Incentivar l’agricultura ecològica en les zones costaneres i en la proximitat de les lleres de les rieres per tal de reduir la quantitat de fertilitzants i pesticides que arriben al mar.

7. Posar en tots els ports, punts de recollida de brossa i residus de pesca adreçats al seu reciclatge. Tanmateix enduriment de les sancions en aquells casos en què no es faci correctament.

8. Enduriment de les inspeccions a plantes depuradores municipals i desenvolupant una línia d’ajuts per a la seva instal·lació en aquells municipis que encara no en disposen.

Polítiques d’increment de rendes

1. Establir una línia d’ajuts directes del Fons Europeu Marítim i Pesquer per pagar els mariners forçosament aturats durant els períodes de veda, a fi que no hagin d’utilitzar la prestació d’atur durant aquests períodes, al mateix temps que s’implementen fórmules de formació durant aquests períodes.

2. Prioritzar els ajuts a la pesca artesanal i a la pesca costanera litoral i afavorir el reconeixement positiu del peix de proximitat (km 0) i del procedent de la pesca artesanal.

3. Impulsar la creació, certificació i promoció de productes amb denominació d’origen, així com de productes de la pesca i l’aqüicultura sostenibles.

4. Implantar mesures efectives per garantir la informació, la traçabilitat i l’etiquetatge de comercialització dels productes pesquers de cara al consumidor final.

5. Establir línies de circuit curt entre pescadors/es, mercats locals, petites indústries, turisme i restauradors,

6. Facilitar la venda directament a la barca per a consumidors/es.

7. Impulsar petites infraestructures de transformació en les pròpies poblacions costaneres.